Esta publicação será feita em brasileiro e em catalão.
(Aquesta publicació serà també en català. Així jo puc practicar-ho una mica més).
É uma forma que encontro de praticar esta nova
língua e também para conversar com pessoas que conheço agora nessa língua e que não falam brasileiro.
Os anos 1964-1984 foram muito difíceis no Brasil. Anos de nenhuma liberdade, de opressão, tortura e violência estatal apoiada pela maior parte da população, sejamos honestos. Mas, havia quem resistia. O interessante do filme de Toni Venturi é que traz o ponto de vista dos derrotados (a luta anti ditadura militar) sem deixar de expor as contradições destes.
Usei muito este filme quando fui educador de audiovisual. Acho que é um filme excepcional em termos de narrativa (roteiro lindo de Di Moretti e Fernando Bonassi) e interpretações ( Débora e Leonardo Medeiros) e fala de uma história que jovens deviam estar atentos para que não se repetisse, como está a se repetir cada vez mais no Brasil de 2020.
——
El període de 1964-1984 va ser molt difícil per Brasil. Van ser anys de cap llibertat, d’opressió, tortura i violència del estat amb el suport de molta gent, hem de ser honests. Però, hi havia resistència. L’interessant de la pel·lícula de Toni Venturi és que ensenya la visió dels perdedors (és a dir, els que lluitaven contra la dictadura militar) sense deixar d’exposar les seves contradicions.
Vaig utilitzar molt aquesta pel·li cuan era educador d’audiovisual. Crec que és una pel·li boníssima en narrativa (guió de Di Moretti i Fernando Bonassi) i en interpretacions (Debora Duboc i Leonardo Medeiros) i, també, perquè parla de una història on joves haurien d’estar en compte per que no es repetís tot i que ja passi el mateix en el Brasil de 2020.
https://youtu.be/VDWbNnLVu3s
